De l’IEB a l’ILLENC

4218963ded216c964bbf8f87f74c97e5

El pas de l’Institut d’Estudis Baleàrics a Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears forma part del procés de reestructuració de l’entitat iniciat a principi de legislatura. Aquesta reforma ha estat presentada i debatuda ja al Parlament (en comissió i al ple), i comunicada tant a mitjans de comunicació (en entrevistes i nombroses rodes de premsa) com als diversos agents del sector durant el darrer any. El canvi de nom no suposa més que una passa més (i no la darrera, encara) per ajustar la imatge corporativa de l’entitat als seus objectius actuals, que inclouen els que ja tenia l’històric IEB. El nom d’Estudis Baleàrics es mantindrà per anomenar l’àrea de Publicacions i Estudis Locals de l’ara ILLENC.

Facem un repàs històric

  1. L’Institut d’Estudis Baleàrics va néixer abans de la democràcia, com a centre d’estudis històrics i locals. I així va seguir fins a l’any 2003, quan el govern del PP va sortir del Llull per primera vegada i li va atorgat les competències de projecció exterior a l’IEB. L’exconseller i professor Damià Pons va explicar-ho de manera prou clara a l’article “L’Institut d’Estudis Baleàrics, del despropòsit a la refundació”  
  2. L’IEB va ser eliminat el juliol del 2012 (per acord del consell de govern, sense cap debat ni tràmit parlamentari) i al mateix temps es canvià el nom al que fins aquell moment era el COFUC, que passà a dir-se Consorci Institut d’Estudis Baleàrics. Així, quedà constituït un sol organisme amb competències en projecció exterior i que a la pràctica es feia servir per tot tipus de projectes culturals, moltes vegades envaint les atribucions dels Consells insulars. Això es va mantenir fins al final de la legislatura, al 2015. Mentrestant, la llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local obligà  a començar el procés de transformació del consorci en empresa pública. Aquest procés no es va concloure abans del canvi de legislatura del PP.
  3. Quan es formà el govern del canvi, ens trobàrem amb la impossibilitat de crear noves entitats públiques, i l’IEB (el COFUC amb el nom canviat, de fet) havia de complir funcions molt diverses, que són les que s’han reflectit en el nou funcionament de l’entitat (des de la llei de pressupostos per a 2016).

 

Aquest nou funcionament de l’entitat suposa l’assumpció de tasques diverses que s’agrupen en 4 àrees:

  1. L’àrea de Llengua, que organitza els cursos de català. Com que es va recuperar la D. G. de Política Lingüística, es varen retornar a aquesta les competències d’avaluació i certificació de coneixements de Català.
  2. Les tasques de l’antic Institut d’Estudis, que són l’organització de les Jornades d’Estudis i les publicacions científiques, i que es van aturar durant la legislatura passada.
  3. La feina de promoció de l’audiovisual, inexistent durant l’anterior legislatura i que figurava al programa electoral de MÉS. Aquesta tasca es concretà amb el traspàs de la Illes Balears Film Commission des de l’empresa pública Multimèdia cap a l’IEB.
  4. Les competències en Cultura pròpies del Govern que li són transferides per la D.G. de Cultura: l’ILLENC es fa càrrec (en el marc de les seves competències) de les relacions amb els sectors privats de la Cultura en els àmbits de la formació, el suport al teixit cultural professional i la projecció exterior.

Tot això, per necessitats legals i administratives que superen la voluntat de la pròpia conselleria, ha de fer-se des d’un sol organisme, al qual no se’l pot anomenar Institut d’Estudis Baleàrics perquè és més que això, encara que ho inclogui.

D’aquí ve el canvi de nom a un més genèric com és el d’Institut de la Llengua i la Cultura: ILLENC.

A l’inici de legislatura el tema competencial en cultura no era clar, sobretot en referència a Mallorca, ja que durant quatre anys l’IEB havia assumit moltes de les tasques del Consell de Mallorca, i calia posar ordre.

Un dels compromisos de govern era definir el mapa competencial de cada institució pública que treballa en l’àmbit cultural. El que diu l’Estatut d’Autonomia és que les competències en Cultura estan transferides als Consells insulars, i el govern només té la funció de coordinar els diferents consells i promoure la cultura entre les illes i a l’exterior. Això és el que s’està fent de manera escrupolosa i amb lleialtat institucional des de la DG de Cultura i l’ILLENC. La Llei audiovisual de 2013, per la seva banda, defineix l’audiovisual com a sector estratègic i, per tant, competència també del Govern. 

Pel que fa a projecció exterior, el programa electoral de MÉS recollia els dos punts que defineixen els criteris en els quals ha de basar-se. Eren els següents:

“-Col·laborarem, preferentment en el marc de l’Institut Ramon Llull, en la projecció internacional de la cultura catalana feta a les Balears, mitjançant el suport a traduccions o mitjançant la participació dels nostres autors en iniciatives culturals internacionals.

-Farem una política de projecció exterior que consideri la resta de territoris de parla catalana com l’àmbit preferent perquè els nostres artistes puguin donar a conèixer les seves creacions.”

I és en aquest marc que s’engloba l’actual relació entre l’ILLENC i el Llull. El segon punt (que inclou la mobilitat dins el territori lingüístic, incloent les illes) queda fora de l’àmbit d’acció del Llull; per tant, és responsabilitat de l’ILLENC.

Un aclariment important: pel que fa al Ramon Llull, hi ha qui creu que tota la tasca de projecció internacional de la Cultura del Principat passa per aquesta institució. No és així. L’ICEC – Institut Català d’Empreses Culturals – és qui gestiona l’àrea anomenada de Mercats, no el Llull. I, paral·lelament, a Balears aquesta tasca s’encarrega a l’ILLENC. No perquè no es vulgui fer mitjançant el Llull, sinó simplement perquè el Llull no la fa. Si no la fes l’ILLENC, quedaria sense fer. Ens referim a l’acció institucional per tal que els nostres creadors puguin introduir-se a fires i mercats internacionals.

El 2016 Balears ha participat a 9 projectes del Llull: Programa d’activitats culturals a les universitats de l’exterior (Xile, Gran Bretanya, EUA), Intervenció de Miquel Barceló a la Bibliothèque nationale de France en homenatge a Ramon Llull, participació a la Fira del llibre de Varsòvia, focus Avignon à la Catalane al Festival Avignon le OFF, Focus català a la Fiesta des Suds, Jornada lul·liana a l’Institute du Monde Arabe (IMA), amb actuació de Maria del Mar Bonet, París (França), octubre de 2016, concerts de l’any Llull a Cuba amb Maria del Mar Bonet, i participació a la Fira del Llibre de Frankfurt. L’any 2017 el pressupost de l’aportació de Balears al Llull es multiplica per 5 i els projectes, també.

Però a més, en l’àmbit de la Cultura, durant el 2016 l’IEB, ara ILLENC, ha participat institucionalment a una trentena de mercats i fires d’Espanya i Europa, ha donat suport al desplaçament nacional i internacional de més de 300 artistes balears de tots els àmbits de la cultura i a la traducció de prop de quaranta obres a una vintena de països; ha organitzat jornades de formació en projecció exterior per a artistes i una fira professional d’arts escèniques i música; ha consolidat la feina de la Illes Balears Film Commission, i ha impulsat per primera vegada a les Illes Balears un circuit de programació cultural interilles, el circuit TALENT IB, que ha permès que músics, escriptors, artistes visuals i companyies de teatre actuïn a les altres illes de l’arxipèlag.

Pel que fa a l’àrea de Llengua, la participació als cursos de Català ha crescut prop d’un 50%, s’han signat convenis nous amb diversos ajuntaments, s’ha obert un Centre d’autoaprenenatge nou a Palma i s’està negociant l’obertura de més centres a Calvià, Manacor i Formentera.

I pel que fa a l’àrea Acadèmica i de Publicacions, que havien estat aturades des del 2014, enguany s’ha recuperat la publicació de les obres completes de Ramon Llull, s’ha reprès la relació amb l’Institut Ramon Muntaner i el suport als diversos Instituts d’estudis locals d’arreu de les illes, s’ha digitalitzat i posat al abast del públic via web la col·lecció completa de les revistes d’investigació publicades per l’IEB,  s’han publicat les actes del congrés sobre Fra Juníper Serra i recuperat les Jornades d’Estudis locals (duites a terme a Formentera per primer cop a la història de l’entitat) que enguany han tractat el tema del Patrimoni Immaterial. També s’acaba de publicar un número doble de la revista Estudis Baleàrics dedicat a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Alexandre Ballester. La previsió és potenciar durant el 2017 aquesta àrea, amb la publicació de dos números anuals de la revista, que recuperarà també els temes científics. La resta d’objectius que proposava Damià Pons al seu article seran assumits progressivament bé per l’àrea de Publicacions de l’ILLENC o bé directament per la D.G de Cultura.

Per tant, l’Institut d’Estudis Baleàrics no ha desaparegut. Simplement passa a convertir-se en una de les àrees de l’Institut de la Llengua i la Cultura (ILLENC), les activitats del qual han crescut, i molt, durant aquesta legislatura. La reordenació de l’entitat que es va anunciar tot just després del meu nomenament com a director està duent-se a terme de la manera prevista. Queda només per a completar el procés culminar el pas de consorci a empresa pública, que s’està tramitant i  conclourà d’aquí a pocs mesos un cop aprovats els nous estatuts i el traspàs d’actius i personal d’una entitat a l’altra.

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s